Canço de Nadal, Sau

Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pels carrers quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa. Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa depressa. I els carrers engalanats amb els llums de color set fan sorgir entre els meus records de Nadal. Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.